Visca el Project Shitjob! I aquí ve el segón, de part de David "Peartree" Peral:
Tots hem tingut curros de merda d'aquests que volem oblidar o millor dit, curros que ens agrada recordar quan anem tot tajats rollo: ... m'enrecordo que fa uns anys vaig currar de ...
Jo vaig currar fa uns anys repartint pizzes al Picsa Guol. Així a primer cop d'ull no sembla tant original i humiliant com ara un proctòleg o aquells que retiren els animals morts de les carreteres. Lo xungo de pizzero eren les condicions en que haviem de treballar.
Per començar, cobràvem una merda, això és: menys de 400 ptes/hora i de 15 a 65 peles per pizza repartida. Si cobraves 15 o més, depenia de l'encarregat, si creia que anaves prou net a treballar o si la teva actitut era correcta. En tot el temps que vaig estar al Picsa Guol, ni jo ni ningú dels que curràvem allà vem conèixer cap cas d'algú que hagués cobrat mai les 65 peles/pizza.
Amb aquest sou de merda, depeníem de les "propis" que eren els quatre duros de canvi que no tothom deixava i que servien per pillar algo de costo i alguna llauna a la benzinera, que aleshores venien alcohol tota la nit, i eren més barates que al bar més barato.
L'encarregat era un pizzero "venido a más" i no tenia ni puta idea d'estimular els treballadors, perque vist lo vist, nosaltres anavem superguarros a currar i passàvem de tot. Les motos eren Vespinos i estaven fetes una merda. No tenien intermitents, la llum no anava, no corrien ( a mi em van avançar dues bicis a la Meridiana), feien soroll xungo... Una merda, vamos.
Els dies de pluja era quan més curro hi havia, clar, la gent no volia sortir de casa i demanaven pizzes a punta pala. Ens donaven una merda de xubasquero trencat per tot arreu que era com no portar-ne. Hi havien fills de puta que et pagaven les 2.000 peles de la pizza amb duros. A tots nosaltres ens van intentar atracar més d'una vegada... en fin.
Amb aquest plan, els currants d'allà èrem, és clar, la èlit social, uns escollits, lo milloret de cada casa, vaja. Hi havien yonquis, xoriços, fumetes ( tots ), punkis dels que netejaven vidres als semàfors, gent sense ofici ni benefici, un estudiant d'empresarials ( aquest era el pitjor), gent rara ... Això era el millor del curro, la penya. Amb un planter així, les rises, el cachondeo i la jarana estaven assegurades cada puto dia. Robàvem birres ( el pack de 6 llaunes m'hi cabia perfecte a la chupa), alitas de pollo, pots de salsa barbacoa, videojocs i videos que regalaven als clients amb compres superiors a X ptes, doncs nosaltres els regalàvem als nostres col-legues. Llàstima que no tinguèssim video ni consola i acabèssin sempre desparramats pel carrer, pero la qüestió era robar.
Feiem comandes falses de pizzes i amb el que robava cadascú, ens fotiem uns tiberis de la òstia a la plaça del davant. A l'hora de tancar, més d'un dia allò s'havia convertit en un super de la droga. El que vulguessis, allà ho teniem. Fora de l'horari laboral, si les nostres motos estaven espatllades o, directament, si no teniem pasta per gasofa, anàvem allà, i agafàvem les motos de la pizzeria pels nostres "recados". Va haver-hi un que s'en va anar a Vilassar de Mar i va tornar a l'endemà. Fins i tot vam fer alguna mudança amb la moto del Picsa Guol. Imagineu-vos una taula enganxada a la caixa de les pizzes...
Ara que estic rellegint el que he escrit, i amb la perspectiva optimista que et dóna el temps, sembla el millor curro que he tingut mai. Joder, hauré d'anar a una picseria aviam si necessiten gent ...
