25 maig 2010

Uri Amat's "Un grande follón" mixtape


Mi amigo Manel Miroslav me pidió el otro día que le hiciera una cinta "digital" para colgar en su blog y esto es lo que salió:

Hola Manel: Aquí tens la meva mixtape digital, quina fredor 2.0, Déu meu! Tot el que hi ha son coses que escolto habitualment i em posen la pell de gallina, per una raó o una altra. S'ha d'aclarir que no hi ha cap boutade, ni gracieta, ja que les gracietes relacionades amb la música no em fan cap gracia, valgui la redundància (odio els grups xistosos). Si surt la Julieta Venegas es perque segurament el seu disc "Bueninvento" sigui dels que més he escoltat aquest últim any (el fet de descubrir després que ella és fan de Charades o de la Lidia Damunt, no ha fet més que reafirmar-me en el meu amor platònic i innocent cap aquesta senyora). Apart d'aixó no trobareu aquí res gaire estrany, ni funk, ni highlife ghanès, ni polles en vinagre, melodies i guitarretes de tota la vida, you know.

Diana – Alexander Skip Spence
El Syd Barrett americà, ex-membre de Moby Grape, l'"Skip" Spence va gravar aquest disc "Oar" amb el cervell bastant fregidet, pel que sorprèn el gran número de hits que conté. N'hi ha de més conegudes, però aquesta es que aquesta em desfà.

Mind average – Angst
SST és una discogràfica a la que admiro encara que tregués alguns "totxos" difícils de soportar. M'agraden sobretot els discos de SST no gaire experimentals i que tinguin CANÇONS i no TEMES (encara que de fondo hi hagi sorollot): Black Flag del començament, Hüskers, Minutemen, fIREHOSE, Angst, Trotsky Icepick… els estimo tots.

Love Is Overtaking Me – Arthur Russell
De l'Arthur Russell m'agrada quasi tot, fins i tot lo més experimental, però es que quan es posa melancòlic em deixa "pa l'arrastre". "Wild combination" es dels documentals sobre música més bonics que he vist mai i només de pensar-hi m'agafen ganes de plorar.

Jetsam – The Bats
Del pop kiwi m'agraden moltes, moltes coses, sobretot els Chills i els Clean, però aquesta dels Bats la tinc més a prop ara mateix. Jetsam és un dels molts termes nàutics per descriure un tipus de merda humana que es llença desde un vaixell, concretament: "In maritime law, flotsam, jetsam, lagan and derelict describe specific kinds of wreck. Historically the words had specific nautical meanings, with legal consequences. There is a technical difference between the two: jetsam has been voluntarily cast into the sea (jettisoned) by the crew of a ship, usually in order to lighten it in an emergency; while flotsam describes goods that are floating on the water without having been thrown in deliberately, often after a shipwreck."

Faith Healer – Big Dipper
Grupasso americà de l'època daurada del post-punk americà (ex-Embarrassment). Els dos discos que tinc estan plens de hits, ara a lo fIREHOSE, ara a la Go-Betweens, ara a lo REM…

Julie Profumo – Cleaners From Venus
Els Cleaners from Venus i el seu líder estalinista Martin Newell van sorgir de la Cassette culture anglesa dels 80, però després van evolucionar i es van tornar una banda més "de veritat" amb un só a lo XTC que no se'l salta un gitano.

Keep on Knockin – Death
Grup de proto-punk a la Detroit format per tres "germans" (tant biològics com negres de color). Si els MC5 no haguessin fumat tants porros, tinguessin avantpassats esclaus i curressin a la cadena de muntatge potser haguessin sonat aixina.

Do Not Walk In The Rain – Forest
M'encanta el folk anglès dels 60. Podria haver posat una dels Fairport Convention, Pentangle o Incredible String Band però aquests els coneix menys gent i els seu "Full circle" està ple de hits emocionals.

Tired & Cold – Halo Of Flies
Amphetamine Reptile Records meets mod revival.

Mister, Mister – Ivy Green
Què dir dels "Ivy Green Record" que no s'hagi dit ja?

Sería Feliz – Julieta Venegas
Aaaah! (suspir)

First Cut Is The Deepest – Koobas
Grup de freakbeat estupend fent una versió del Cat Stevens. No es pot demanar més.

Hey Mersh! – Maureen Tucker
La bateria de la Velvet es deixa anar el cabell, 20 anys després. Molt millor que res que hagi fet el pelma del Lu Rit.

Paris Maquis – Métal Urbain
Un dels primers fitxatges de Rough Trade. Punk en francès amb caixa de ritmes, amb això t'ho dic tot. Fasciste!

Little Rage – The Mice
Els Superchunk, ni més ni menys, feien una versió d'aquesta canço original dels Ratolins.

The Backyard – Miracle Legion
Hitasso d'aquests nois que tothom va acusar de copiar als REM amb fruïció. I si fos així que passa?

Simply Thrilled Honey – Orange Juice
Simplement emocinat, titis.

Taxista – Pau Riba
Qui negui que els primers singles del Pau Riba + el Dioptria no són la puta polla no és amic meu.
A més, un tiu que té collons de posar-li al seu fill Caïm sempre tindrà la meva admiració.

The Jinx – Peter And The Test Tube Babies
Encara que els PATTTB del principi son una mica massa garrulus pel meu gust, m'encanta el seu segón disc, el de les granotes. El tercer (Soberphobia –!–) te algun stinker però també m'agrada.

Ruby Red Lips – Powder
Tros de grup de mod-pop-art americà dels 60 que fa poc ha reeditat en vinil el meu amic Toni de Lleida, de Guerssen Records. Hit rera hit.

Pick The Cat's Eyes Out – Scrotum Poles
Podria haber posat qualsevol cançó del primer volum de Messthetics, els inprescindibles recopilatoris de post-punk obscur anglès, però aquesta potser sigui la que m'agrada més. No em vull ni imaginar que deu voler dir "scrotum pole".

Modern Fix – Sex Clark Five
M'encanten aquests grups sense distorsió i originals dels EEUU als 80's: Feelies, Bongos, … no acabaria mai de dir-te'ls.

All My Little Words – The Magnetic Fields
Jo no crec que en tota una vida de treball pogués escriure 69 cançons d'amor tant bones com les que escriu el Stephen Merritt en uns quants mesos. Igual la genialitat sí que existeix?

Samantha – The Mantles
Aquests son d'ara mateix, es diu d'ells que : "... a vibe somewhere between the crisp gauze of Midwest groups associated with the early-'80s garage revival (Vertebrats, Plasticland, etc.) and the mysto-stroke of late-'80s New Zealand." Que més vols, Baldomeru?

Can't Cheat Karma – Zounds
Quan sento la paraula "anarco-punk" ja vaig a agafar el revolver, però no en aquest cas. Evidenment és molt polític, però que les cançons siguin TANT BONES et fa passar per alt el pamfletarisme que hi pugui haver. En aquesta cançò els arpegis em recorden a Van Pelt o The Lapse i d'altres cançons em recorden a Lungfish. Evidenment els Zounds ho van fer abans. Al Julian Cope li encanten.
––––––––––––––––––––––––––
Uri Amat