27 set. 2004

Veniu, veniu, Passeu, passeu…

-De repugnant només podem calificar la cerimonia de cloenda del Fòrum 2004 de les cultures, la multiculturalitat i la sostenibilitat (entre nosaltres, el "Putu Fòrum"). El Príncep Felip, fill del cap de tots els exercits de terra, mar i aire, no ho oblidem, fent un discurs a favor de la pau i de lo maco que es el nou "skai-line" de Barcelona amb aquells nous rascacels. Ara mateix l'unic "skai" que em ve al cap es un sofà d'idem que teniem a casa i que a l'estiu se'ns enganxava a l'esquena i feia suar molt. . Els discursos del Clos i del Maragall ja no els vaig veure perque vaig tenir que anar a curar-me el llavi que me l'havia mossegat de la rabia i sagnava profusament. Sort que al final van posar un espectacle humorístic amb el Sisa, Ricardo Solfa, cantautor galàctic enemic de les verbenes (també anomenat "el putu Sisa") cantant "Qualsevol nit pot sortir el sol" en remix multicultural acompanyat d'uns indios ("de la India", com afegiria la meva avia) i uns marroquins que el cantaven en una altre idioma, ofegant la seva feble veu. Va ser un espectacle de morir-se. Quan la meva senyora em va trucar segons després encara estava pantejant del fart de riure. I amb el piromusical ja ni t'ho explico: tots els elements representats (aigua, foc i nosequemés) i els cinc continents emergents. No sabia jo que tots els continents estaven emergent: a mi em sona que uns emergeixen i al menys dos s'están enfonsant.
En resum, el Fòrum s'ha acabat i la meva T-Dialegs segueix funcionant al trote.
- Al trote va també l'últim disc dels Hidden Cameras, "Mississauga goddam", on ni els títols que fan més gracia com “ I Want Another Edema” o “Music Is My Boyfriend” ni la militancia homosexual de TOTS els seus 7 o 8 membres, ens despisten del que realment importa, que la seva "gay church folk music" ens posa la pell de gallina i les seves cançons orquestrals, senzilles i al mateix temps galopants ens arreglen els matins de dissabte com cap altre disc aparegut en aquest últim any.