Kurt Vonnegut, l'escriptor favorit de La Escuela Moderna, va morir ahir dimecres a NY a l'edat de 84 anys. No ens hem de prendre aixó com una tragedia, comptant en l'edat que havia assolit després de fumar Pall-Malls com un bèstia desde que era molt jovenet, sino com a una cosa molt natural. Trist, trist, es el fet que es suicidi un tiu com en Tristan Egolf, amb 30 anys i que encara tenia moltes coses a dir i a viure. En Kurt Vonnegut ha mort amb un body of work impressionant darrera seu i havent fet feliç a molta gent.
Poca cosa més tinc a dir, tenint en compte que vaig passar gran part de l'any passat preparant l'article que vaig publicar a L.E.M.#3, i que en un moment donat deia: "(…) Actualmente, a sus 84 años, sigue escribiendo para In These Times, cagándose en el progreso y en George Bush Jr., sigue residiendo en Nueva York con su mujer y yendo en persona a llevar sus cartas y escritos a la oficina de Correos."
Diguem que aixó ja no val. Com a sentit homenatge, ja que molts ens hem pres aquesta mort com si fos la d'un familiar molt proper, hauriem de canviar-ho per algo més adient. Com, per exemple, el que li cantava en Pau Riba al seu Home Estàtic i que deia així: "Pobre home, al cel sigui".
Uri Amat
Nota: També estic pensant en fer un homenatge a l'avi Vonnegut on els seus admiradors podrem fer el dol mentre cel·lebrem el seu art. Intentarem que sigui a l'Heliogàbal i tothom que vulgui podrà llegir els seus trocets favorits mentre agafem una gran turca i posem unes diapos o algo. També pensava en posar cançons inspirades per ell pero, es clar, s'ha de tenir molt coratge per posar Snapcase a un bar que no sigui el Mephisto. Seguirem informant.